AFIR: què exigeix la nova normativa europea a partir del 2027?

T’imagines arribar a un punt de recàrrega públic i poder pagar amb la teva targeta de sempre, sense descarregar-te cap aplicació ni registrar-te enlloc? Això és exactament el que busca AFIR, el Reglament europeu que regula com ha de funcionar la infraestructura de recàrrega a tota la Unió Europea.

Si operes punts de recàrrega d’accés públic, és una normativa que t’afectarà, i hi ha una data clau que s’acosta més del que sembla: l’1 de gener de 2027. T’expliquem què exigeix exactament, des de quan, i com evitar que et sorprengui.

Què és AFIR i per què existeix?

AFIR és el Reglament (UE) 2023/1804, d’aplicació directa a tota la Unió Europea des de la seva entrada en vigor, sense necessitat de transposició a l’ordenament espanyol. Substitueix l’antiga Directiva AFID i forma part del paquet “Fit for 55” de la UE.

El seu objectiu és senzill d’entendre: garantir una xarxa de recàrrega mínima, interoperable i fàcil d’utilitzar a tota Europa, resolent problemes històrics com la manca de cobertura en corredors clau, una aplicació diferent per a cada operador, preus opacs i absència de dades obertes.

El calendari que has de tenir en compte

Hi ha diverses dates en joc, però aquestes dues són les que més impacten un operador de punts de recàrrega:

És aquesta segona data la que més impacta les instal·lacions que ja fa temps que funcionen: si tens un punt ≥50kW sense lector de targetes, tens fins a aquesta data per afegir-lo.

A qui aplica?

Un dels malentesos més habituals és pensar que depèn de si el punt és públic o privat. En realitat, AFIR no distingeix per titularitat, sinó per si l’accés està obert a qualsevol usuari.

Aplica a:

Queden fora:

La pregunta correcta no és “ets públic o privat?”, sinó “qualsevol persona pot utilitzar aquest carregador, encara que sigui puntualment?”.

Què exigeix en punts ≥50kW?

Per sota de 50kW, un codi QR o una aplicació amb passarel·la de pagament segura són suficients. A partir de 50kW, el Reglament exigeix més:

Un codi QR o l’aplicació no n’hi ha prou?

No, i és un dels punts on sorgeixen més dubtes. AFIR distingeix el requisit de pagament segons la potència: per sota de 50kW, un QR o una aplicació són suficients. A partir de 50kW, el Reglament exigeix un lector físic, amb independència que també hi hagi aplicació o QR.

“El lector de targetes o el pagament sense contacte és el mètode de pagament universal garantit que ha d’existir sempre en punts ≥50kW, per cobrir qualsevol usuari, inclosos els que no tenen contracte ni aplicació d’un operador concret. L’aplicació continua sent un canal còmode i recomanable, però no substitueix aquesta exigència legal.”

Les conseqüències de no complir inclouen sancions administratives (cada Estat membre desenvolupa el seu propi règim), risc reputacional per una mala experiència d’usuari, i risc econòmic: programes com MOVES III o el PERTE VEC solen exigir el compliment de la normativa vigent com a requisit d’elegibilitat.

Puc limitar el meu carregador per programari a menys de 50kW?

No. El Reglament no mesura el llindar de 50kW per allò que el carregador lliura en un moment donat, sinó per la potència màxima que pot arribar a proporcionar. El mateix text legal ho defineix així a l’article 2: la potència màxima teòrica que el punt de recàrrega pot proporcionar, no la que estigui configurada avui.

Un límit fixat per programari, reversible des del panell de gestió, no canvia la capacitat física de l’equip: als efectes d’AFIR, el carregador continua comptant pel que pot lliurar, no pel que avui se li permet lliurar. I si a més el carregador va rebre una subvenció (MOVES, PERTE o altres fons europeus) precisament per tenir 50kW o més de potència, limitar-lo després per esquivar AFIR pot entrar en contradicció amb les condicions d’aquesta ajuda.

Com t’ajuda EVcharge?

Si gestiones punts de recàrrega amb EVcharge, no has de resoldre això instal·lant un TPV a cada carregador. El tòtem EVcharge cobreix directament l’exigència de pagament d’AFIR en ≥50kW, sense necessitat de registre previ:

El termini màxim recomanat per acceptar comandes i arribar a temps a l’1 de gener de 2027 és finals d’octubre de 2026: fabricar, instal·lar i comprovar el tòtem requereix temps, així que com abans ho planifiquis, amb més marge hi arribaràs.

Encara queda temps fins al 2027, però adaptar-se amb marge sempre surt millor que fer-ho amb presses.

Vols saber com s’aplicaria AFIR a la teva instal·lació concreta?

Respon sis preguntes ràpides sobre el teu punt de recàrrega i et diem què t’exigeix el Reglament, amb quina data i què et falta. Menys d’un minut, sense deixar cap dada.