Article d’opinió: L’Arbre de la Ciència i l’Arbre de la Vida: Subsidis i innovació com a rutes complementàries cap al progrés.

En l’emblemàtica obra L’Arbre de la Ciència de Pío Baroja, es contraposen dues visions de l’existència: l’Arbre de la Ciència, que simbolitza el racionalisme i la cerca del coneixement a través d’un camí ardu, i l’Arbre de la Vida, que representa el vitalisme i el plaer immediat. Aquesta dualitat serveix com a poderosa metàfora per analitzar les polítiques de subsidis i innovació en el context europeu actual, especialment en l’àmbit de la mobilitat sostenible.

Els subsidis poden comparar-se a l’Arbre de la Vida, oferint solucions immediates i tangibles. Programes com el MOVES III a Espanya, aprovat el 2021 i cancel·lat al gener de 2025, han proporcionat incentius per a l’adquisició de vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega. No obstant això, aquest pla va ser criticat per prioritzar el desplegament de xarxes de recàrrega massives, sovint gestionades per grans empreses, sense una avaluació estratègica sobre si aquest model contribueix realment a la sostenibilitat.

A més, el MOVES III no va aconseguir incentivar l’adopció de vehicles elèctrics al nivell d’altres països europeus. Mentre que a França i Portugal els vehicles elèctrics aconsegueixen quotes de mercat del 21% i 16%, respectivament, a Espanya es van situar al voltant del 10%, lluny de la mitjana europea. Aquest desequilibri reflecteix la desconnexió entre els subsidis atorgats i els resultats obtinguts.

A nivell de despesa en subvencions, les dades més recents de 2024 mostren que els països que més inverteixen en ajudes dins de la Unió Europea són:

1. França: 50.038 milions d’euros.
2. Alemanya: 40.091 milions d’euros.
3. Itàlia: 27.154 milions d’euros.
4. Bèlgica: 16.890,1 milions d’euros.
5. Espanya: 13.123 milions d’euros.
6. Països Baixos: 11.511 milions d’euros.
7. República Txeca: 5.568 milions d’euros.
8. Grècia: 4.313 milions d’euros.

És rellevant destacar que Espanya gasta un 61,1% més que la mitjana de la Unió Europea en subvencions, ja que la mitjana de despesa a la UE és de 8.146 milions d’euros per país, la qual cosa col·loca Espanya significativament per sobre d’aquesta xifra.

D’altra banda, la innovació s’assembla a l’Arbre de la Ciència: un camí complex que exigeix esforç, constància i una inversió sostinguda en recerca i desenvolupament. Aquest trajecte està ple de fracassos, però és essencial per generar avanços significatius i duradors. Xavier Marcet ho resumeix de manera contundent: “Innovar no és dispersar-se en mil idees, és tenir focus i persistir en aquelles que realment generen impacte.”

En termes d’inversió global en R+D, els països que més gasten en recerca i desenvolupament són:

1. Estats Units: 473,4 mil milions de dòlars (2,742% del PIB).
2. Xina: 409 mil milions de dòlars (2,1% del PIB).
3. Japó: 179,8 mil milions de dòlars (3,584% del PIB).
4. Alemanya: 109,4 mil milions de dòlars (2,869% del PIB).
5. Corea del Sud: 91,6 mil milions de dòlars (4,292% del PIB).

En termes de percentatge del PIB dedicat a R+D, Corea del Sud lidera amb un 4,292%, seguida d’Israel (4,109%), el Japó (3,584%), Suècia (3,161%) i Finlàndia (3,174%).

Malgrat l’increment en la inversió en R+D a Espanya, que va aconseguir els 22.379 milions d’euros el 2023 (1,49% del PIB), el país segueix per sota de la mitjana de la Unió Europea, situada al voltant del 2,2% del PIB.

La sostenibilitat es perfila com el gran motor de la innovació en el segle XXI. Pascual Berrone sosté que “no hi ha futur sense empreses que apostin per un model responsable i innovador”. Àrees com la intel·ligència artificial, la Internet de les Coses (IoT), la ciberseguretat i la mobilitat sostenible representen els pilars tecnològics sobre els quals ha de construir-se el progrés. No obstant això, la innovació no ocorre de manera aïllada: depèn d’un ecosistema sòlid que fomenti la col·laboració entre empreses, centres de recerca i universitats. Xavier Ferràs ho explica així: “La innovació no és una eina, és una actitud: la de desafiar el que s’estableix, trencar barreres i buscar constantment millors solucions”

Aunque a menudo se perciben como opuestos, los subsidios y la innovación son enfoques complementarios. Los subsidios pueden ser el catalizador que impulse la innovación, pero solo si están diseñados para fomentar la excelencia, la competitividad tecnológica y la sostenibilidad. Europa debe evitar caer en políticas de subvención que persigan resultados inmediatos, pero carezcan de una visión estratégica a largo plazo.

L’acceleració dels cicles tecnològics subratlla la importància d’adoptar aquesta combinació. Si en l’última dècada hem viscut revolucions com el Big Data i el Blockchain, i ara estem en ple apogeu de la Intel·ligència Artificial, el següent gran salt tecnològic està molt a la vora. Sigui el que sigui, la clau serà combinar polítiques de subsidis estratègics amb una aposta decidida per la recerca i el desenvolupament.

Igual que en l’obra de Baroja, on l’equilibri entre l’Arbre de la Ciència i l’Arbre de la Vida és essencial per a una existència plena, en les polítiques públiques, la combinació de subsidis i innovació és la fórmula guanyadora. Com va assenyalar el Nobel Harold Kroto, “sense educació científica, la humanitat no durarà més enllà del segle XXI”. Si volem un futur sostenible, hem d’invertir en ciència, innovació i sostenibilitat. Aquestes han de ser les prioritats de les nostres polítiques de subsidis, ja que representen la base d’un progrés autèntic i durador.

Fonts: libremercado.com, wipo.int