T'obliga l'AFIR a posar un lector de targetes?

L'AFIR és el Reglament (UE) 2023/1804, relatiu a la implantació d'una infraestructura per als combustibles alternatius. Substitueix l'antiga directiva AFID i, com que és un reglament i no una directiva, s'aplica directament a tots els estats membres sense necessitat de transposició a l'ordenament espanyol. Això deixa menys marge d'interpretació local que la normativa anterior.

Les seves obligacions operatives —pagament, preus, dades— recauen sobre qui explota el punt de recàrrega, amb independència de la seva mida. Si tens un punt obert al públic, t'afecta.

És el malentès més comú. L'AFIR no atén la titularitat del punt de recàrrega, sinó qui hi pot accedir: el que és rellevant és si l'accés està obert a qualsevol usuari, amb registre previ o sense.

Una empresa privada amb un aparcament obert a clients o visitants és d'accés públic i hi està subjecta. Una administració amb carregadors reservats a la seva flota oficial té accés restringit i no hi està subjecta en aquell punt. Una empresa amb carregadors només per als seus empleats, tampoc. La pregunta correcta no és si ets públic o privat, sinó si qualsevol persona pot fer servir aquell carregador, encara que sigui de manera puntual.

Depèn de la potència i de la data. Per sota de 50 kW no hi ha obligació d'afegir un lector físic. En els de 50 kW o més d'accés públic instal·lats abans d'abril de 2024, sí: cal incorporar un lector de targetes o pagament sense contacte abans de l'1 de gener de 2027.

L'actualització a ISO 15118-20 només és obligatòria si el punt s'instal·la nou o es renova substancialment. No hi ha obligació retroactiva en un equip que es manté sense renovar.

Per sota de 50 kW, sí: s'admeten alternatives connectades com un codi QR amb passarel·la de pagament segura. A partir de 50 kW, no. El Reglament exigeix un lector físic de targeta bancària o un dispositiu que admeti pagaments sense contacte, hi hagi aplicació o no.

L'aplicació continua sent un canal còmode i recomanable, però no substitueix el requisit legal en aquestes potències.

No. El Plug & Charge, habilitat per la ISO 15118, és un estàndard de comunicació i autenticació entre vehicle i carregador que permet iniciar la càrrega sense targeta ni aplicació, mitjançant un contracte previ amb un proveïdor de mobilitat. L'AFIR el regula en un apartat diferent del mitjà de pagament garantit.

El lector de targetes és el mètode universal que sempre ha d'existir a partir de 50 kW, per cobrir qualsevol usuari: qui no té contracte de Plug & Charge amb aquell operador i qui condueix un vehicle que no ho admet. Són requisits independents i complementaris, no intercanviables.

El preu s'ha d'expressar per kWh d'electricitat subministrada, no només per temps o per sessió, en els punts nous de 50 kW o més. Ha de ser raonable, fàcilment comparable, transparent i no discriminatori.

S'admet una tarifa d'ocupació per minut per desincentivar que es bloquegi el punt, però cal comunicar-la abans d'iniciar la sessió. I no es pot exigir contracte ni registre previ per conèixer o pagar una recàrrega puntual.

Sí, i sense cost per a l'usuari. Dades estàtiques —ubicació, nombre de connectors, horari, potència màxima— i dades dinàmiques —si està lliure o ocupat, preu de la sessió, si l'electricitat és cent per cent renovable—, normalment a través dels punts d'accés nacionals de dades.

Un reglament d'execució de la Comissió Europea de 2025 estandarditza el format i l'accessibilitat. A la pràctica, afavoreix l'ús de sistemes de gestió compatibles amb OCPP i protocols oberts com OCPI, amb agregadors i aplicacions de tercers.

L'AFIR s'aplica de manera directa, però cada estat membre desenvolupa el seu propi règim sancionador i d'inspecció. A Espanya, les conseqüències de l'incompliment dependran de la normativa nacional aplicable i de les autoritats competents. Poden incloure requeriments d'esmena i, quan correspongui, sancions administratives.

A més del risc regulatori —sancions administratives i requeriments d'esmena— hi ha dos que se solen oblidar: el reputacional, perquè un usuari que no pot pagar amb targeta deixa una ressenya negativa, i l'econòmic, per quedar exclòs d'ajuts que exigeixen complir la normativa vigent.

De manera indirecta però rellevant. Programes com el MOVES III, el PERTE VEC o els fons europeus per a infraestructura de recàrrega solen exigir com a requisit d'elegibilitat el compliment de la normativa vigent aplicable, inclosa l'AFIR quan correspongui.

No complir pot significar perdre un ajut concedit, haver de retornar-lo o quedar exclòs de futures convocatòries.

Si l'accés està realment restringit i no està obert al públic en general, la majoria de les obligacions operatives —pagament, transparència de preus, dades obertes— no se t'apliquen directament.

Tot i així pot interessar-te complir voluntàriament: millora l'experiència d'ús i deixa la instal·lació preparada si en algun moment canvia l'ús de l'espai.

Sí. Etecnic no fabrica maquinari de recàrrega: desenvolupem i operem EVcharge, la plataforma de gestió, i oferim maquinari complementari propi com el tòtem de pagament.

Amb carregadors d'un altre fabricant, EVcharge es pot integrar com a sistema de gestió directa per OCPP si el carregador ho admet, o interconnectar-se per OCPI amb el sistema que ja gestioni aquell punt. I el tòtem es pot afegir com a terminal de pagament centralitzat amb independència de la marca del carregador.

No necessàriament. El tòtem d'EVcharge és compatible amb carregadors de fabricants diferents i pot centralitzar el pagament de diversos punts de recàrrega en un únic terminal, en lloc d'instal·lar un lector a cada carregador.

A més de resoldre el requisit de pagament puntual sense contracte previ, redueix la inversió inicial i el manteniment respecte a l'alternativa d'equipar cada punt per separat.

La responsabilitat d'operador del punt de recàrrega sota l'AFIR recau sobre qui explota el punt. Etecnic actua com a proveïdor tecnològic que facilita les eines per complir: sistema de gestió, connectivitat, terminal de pagament i obertura de dades mitjançant els protocols estàndard del sector (OCPP i OCPI).

El compliment dels estàndards de comunicació amb el vehicle, la família ISO 15118, depèn principalment del maquinari del carregador i del seu fabricant.

No. El Reglament AFIR no mesura el llindar de 50 kW pel que el carregador lliura en un moment donat, sinó per la potència màxima que pot arribar a proporcionar. El mateix text legal ho defineix així en el seu article 2: la potència màxima teòrica que el punt de recàrrega pot proporcionar, no la que tingui configurada avui.

Un límit fixat per programari, reversible des del panell de gestió, no canvia la capacitat física de l'equip: a efectes de l'AFIR el carregador continua comptant pel que pot lliurar, no pel que avui se li permet lliurar. No existeix, a dia d'avui, cap normativa espanyola específica que contempli aquesta limitació com una via vàlida per eximir-se del requisit.

Si a més el carregador va rebre una subvenció (MOVES, PERTE o altres fons europeus) precisament per tenir 50 kW o més de potència, limitar-lo després per esquivar l'AFIR pot entrar en contradicció amb les condicions d'aquell ajut.

Depèn de quants punts calgui cobrir, d'on estiguin i de si el pagament es centralitza en un tòtem o es resol punt per punt. Preferim donar-te una xifra sobre la teva instal·lació real abans que un preu de catàleg que després no se sostingui.

Sobre el termini, sí que convé tenir present una cosa: un tòtem s'ha de fabricar, subministrar, instal·lar i comprovar. Si l'objectiu és arribar a l'1 de gener de 2027 amb la instal·lació funcionant, la nostra recomanació és no deixar la decisió més enllà de finals d'octubre de 2026.