Com llegia avui en el mur d’una amiga, >, referint-se al mar. Tampoc ho és en les geometries no euclidianes, ni en l’espai-temps corb, i tampoc ho és, per desgràcia entre Valls, Reus, Cambrils o Tarragona…
I és que en aquesta entrada d’avui veurem que tenim un paro evolutiu en aquesta faceta (el transport públic) que tan important és per al desenvolupament i les comunicacions. Directament influeix en l’atur, en el creixement econòmic i en el desenvolupament intel•lectual de la població, i molts altres indicadors soci-econòmics… És, simplement, fonamental, com han après en ciutats com Vitòria-Gasteiz. Però parlar de Vitòria dóna per a altra entrada, de les seves supermassanes lliures de cotxes…
I que ens ocorre a nosaltres, que tan còmodament anem amb els nostres vehicles a tots els llocs que volem? Doncs això, que sempre i pràcticament en la majoria de casos hem d’anar amb vehicles privats. I ens sembla normal, però no ho és, i a més diria que és injust en comparança a altres nuclis metropolitans similars al nostre. Tots necessitem un cotxe per a tenir mobilitat a Tarragona.
Què tenen de dolent aquests cotxes i motos que tant ens agraden? En primer lloc un fet objectiu, els accidents de trànsit són una de les principals causes de mortalitat, per tant són perillosos. Segon, les seves infraestructures i la pròpia grandària dels vehicles ocupen un gran espai, tant en el tramat urbà com l’interurbà. Penseu en la quantitat de m2 que s’usen per a l’aparcament, i les autovies i autopistes, rotondes, etc. I per a mostra un botó, us deixo aquesta foto d’exemple on es representa l’espai ocupat per a transportar a 200 persones amb cotxe, autobús, tren i bicicleta:
Quines alternatives tenim?
El tren per exemple i segons el plànol de la línies “de Rodalies” para anar de Valls a Tarragona, transbordo, per a anar de Reus a Cambrils, transbordo també, i per a anar de Salou a Vila-seca, endevineu… Hauríem d’haver invertit a millorar i ampliar una xarxa interurbana de trens amb doble via entre les ciutats principals i integrant tramvies urbans per a Reus, Tarragona, Salou, Cambrils… Però ministeri de foment i plans territorials de creixement han estat antagònics. Centralitat i centralisme, així ens va. Sent el segon país del món amb més quilòmetres de línia d’alta velocitat. Manifestació per això ja!
Però és que a part, tal com parlava un dia amb Pili i Cessar, és increïble que per a desplaçar-te entre els 2 nuclis de població més importants, Barcelona i Camp de Tarragona, tinguis dues alternatives de transport públic:
- ALVIA de Camp de Tarragona a BCNA, 14,10€ el viatge de 35 minuts, però l’estació està… lluny, per no ofendre, i a més el cost del viatge suposa la meitat d’un sou normal al dia, uns 60€.
- REGIONAL de Tarragona a *BCNA, 7,05€ el viatge de 1 hora i 32 minuts, això és el tren de la bruixota, que va parant per tots llocs i t’esperen si arribes tard, i damunt tampoc és barat.
Bé i l’autobús? Doncs ara mateix com transport públic és el que tenim per a funcionar, perquè en comptes de fer vies de tren que anellessin el Camp de Tarragona, hem construït autovies radials que la creuen.
Us deixo un estudi de índex de consum des de l’any 60, podreu veure com hem guanyat poder adquisitiu sobre el transport privat i s’ha mantingut en canvi sobre el transport públic.
Que ocorreria, però, si el preu de la gasolina pugés, augmentés per sobre de l’IPC com s’espera, doncs com deia Jeremy Rifkin en l’entrevista per a La Vanguardia: “L’única sortida és alliberar-nos de la dependència del petroli” , ens acabarien de fer la pinça perfecta. Hem d’alliberar-nos com més aviat d’aquest risc o el parany aquesta servida. Cotxe elèctric, tal vegada, transport públic, segur. Per que sinó un dia no ens quedarà altra opció que preguntar a un xòfer en una desocupada de autobús remota… > I la seva resposta: <>.
Created and designed by Jorge Rios
